Apunts de So

El so es una vibració física, transmesa per ones. Hi ha dos tipus:

So digital:

So analògic:

SO DIGITAL I DIGITALITZACIÓ La digitalització del so és transformar el so analògic a so digital. 
La senyal analògica s'ha de tornar digital. Per a que els ordinadors transformin aquest so ha de fer aquests tres passos:

1.- Mostreig: Es prenen mostres del senyal analògic.

2.- Retenció: Es manté la senyal obtinguda fins a la següent senyal
3.-Codificació: Un cop l'ordinador ha agafat tota l'estructura a partir dels altres punts bàsics i ho transforma en codi binari (0 i 1)

Número de canals:  Número de pistes que té un arxiu digital. Diem que és mono si consta d'un sol canal,  i si son dos canals l'anomenem estèreo, també pot ser multicanal,  si consta de sis o vuit canals.

Freqüència de mostreig:  És el número de mostres que s'agafen en un interval de temps.

Número de bits per mostra: Un bit és informació de memòria de l'ordinador (unitat). El numero de bits que utilitzem per representar cada mostra, determina la precisió del producte que es reprodueix la senyal original i equival a la imatge digital que anomenem resolució.

Cada minut d'un CD d'àudio ocupa uns 10 MB, és una gran quantitat d'espai.


Micròfons: recullen les ones analògiques i les converteixen en senyals elèctriques a través de la digitalització amb un codi binari.

Software: programa extern que se li posa a l'ordinador.
Hardware: és el maquinari de l'ordinador.


Conectors d'àudio: Jacks, també utilitzats en tot tipus de dispositius per la transformació de sons en format analògic.

Entrades:

Blau: Entrada digital de línia estèreo.
Rosa: És l'entrada analògica.

Sortida:

 Verd: Sortida analògica estèreo (sortida dels cascos, amplificadors...)

Dispositius de captura d'àudio: Diem que hi ha un micròfon,  per guardar les captures d'àudio necessitem una gravació de suport físic.

El suport físic descodifica la informació binaria i la converteix en senyal elèctrica, llavors els amplificadors fan vibrar en senyal elèctrica, que és el so que nosaltres sentim.
Els dispositius d'àudio digital, són els que contenen una sortida d'àudio per altaveus o auriculars (sortida de so).

Codecs:  (co= codifica; decs=descodifica) és un algoritme (fòrmula matemàtica) que té un porcés de convertir ones analògiques en ones digitals. Un codec d'àudio està dissenyat per la compresió i despomresió del so. La visió del codec és reduir la quantitat de dates digitals.
La pèrdua és la eliminació de freqüències de la senyal original per tal de que ocupi menys espai ( pèrdua:retallades de freqüència), els codecs es classifiquen en codecs amb pèrdua i codecs sense pèrdua.

WAV: és comprimit i sense pèrdua.

b

MIDI: és un estàndar, diferents dispositius comuniquen i comparteixen  formació per generar sons. No contenen cap so; són una espècie de partitura.

AIFF: ràpid processament de la senyal pero que ocupa gran espai en el disc.

CDA: suport el disc òptic i en el que la gravació o reproducció es realitza en un raig làser.

MP3:  comprés amb pèrdua.

OGG: és un còdec amb pèrdua, és totalment obert i lliure.

REAL AUDIO (RM): transmicions per internet en temps reali sense neccesitat de generar un archiu d'audio. No és descarega en el ordinador de l'usuari, són paquets d'informació que el servidor envia a l'usuari a través d'un reproductor de trucada Real Player (RM). És un arxiu temporal.

AUP: és un arxiu sense compressió.